Tècniques de cuina
Arròs sec, melós o caldós: proporcions, temps i errors habituals
Quina varietat triar, quant de brou necessita cada tipus d'arròs, paella o cassola, com aconseguir el socarrat i com guardar l'arròs que sobra sense riscos.
Per Equipo Cocinoa · 2026-10-23

Un bon arròs no depèn d'un secret de família, sinó d'unes quantes decisions ben preses: quin gra fer servir, quant de brou posar-hi, en quin recipient cuinar-lo i quan deixar de tocar-lo. Aquesta guia t'ajuda a encertar els tres grans estils de la cuina catalana i espanyola.
Sec, melós i caldós: en què es diferencien
- Sec: el gra queda solt, sencer i sense brou visible en servir-lo. Es cuina en una capa fina, normalment en paella. Són secs la paella, l'arròs a banda o l'arròs negre.
- Melós: el gra queda sucós i embolcallat en un brou espès i sedós, com una crema. Se serveix en plat fondo i es menja de seguida.
- Caldós: l'arròs neda en brou, com una sopa espessa. Es menja amb cullera i és el més fàcil d'encertar en una cuina de casa.
Quin arròs triar
Per als tres estils es fa servir arròs rodó o de gra mitjà, que absorbeix molt bé el gust del brou. Dins d'aquesta família hi ha diferències que convé conèixer:
- Bomba: absorbeix molt líquid sense obrir-se i el gra queda sencer i solt. Perdona força els errors de quantitat i de temps, per això és molt bona opció per començar amb els secs. Necessita una mica més de brou i un o dos minuts més de cocció.
- Sènia, bahía, albufera i semblants: molt gustosos i més cremosos, però es passen amb més facilitat. Són ideals per a melosos i caldosos; en secs demanen més atenció.
- Rodó sense varietat indicada: funciona bé a casa; segueix els temps del paquet com a referència.
L'arròs llarg és fantàstic com a guarnició, però no dona el resultat esperat en aquests plats. I no rentis l'arròs: el midó de la superfície ajuda a lligar el brou, sobretot en els melosos.
Quant de brou cal posar-hi
Calcula entre 80 i 100 g d'arròs per ració. Per al brou, aquestes proporcions en pes d'arròs i volum de brou són un bon punt de partida:
- Sec: de 2,5 a 3 vegades el pes de l'arròs. Per a 400 g, entre 1 i 1,2 litres de brou. Amb bomba pots arribar fins a 3,5.
- Melós: unes 4 vegades. Per a 400 g, al voltant d'1,6 litres, amb una mica de brou calent de reserva.
- Caldós: de 5 a 6 vegades. Per a 400 g, entre 2 i 2,4 litres.
Són orientacions, no lleis: la mida del recipient, la potència del foc i el que evapori la teva cuina canvien el compte. Quan un arròs et surti bé, apunta les quantitats i el recipient que vas fer servir. A la paella, una referència clàssica és que el brou arribi als reblons de les nanses just abans de tirar-hi l'arròs.
El brou ha de ser calent quan hi entra l'arròs i gustós i lleugerament salat: és l'última oportunitat de corregir la sal, perquè després el gra ho absorbeix tot. Si no tens brou casolà, a la guia de brous i fons casolans tens com preparar-lo i congelar-lo.
Paella o cassola
- Paella: ampla, poc fonda i de metall fi, perquè el brou s'evapori de manera uniforme. La capa d'arròs ha de ser fina, d'un o dos centímetres. Per a quatre racions (uns 400 g d'arròs) va bé una paella de 38 a 42 cm. El foc ha de cobrir tota la base; si el teu foc és més petit que la paella, gira-la cada pocs minuts perquè no es cogui només el centre.
- Cassola de fang o de fons gruixut: reté molt la calor i continua cuinant fora del foc. És perfecta per a melosos, caldosos i arrossos al forn.
- Olla: per als caldosos, qualsevol olla ampla serveix.
Pas a pas d'un arròs sec
- Daura la carn, el peix o les verdures a la paella amb oli i aparta-ho a les vores.
- Fes el sofregit al centre. Si el vols afinar, a la guia del sofregit tens els temps.
- Afegeix-hi l'arròs i sofregeix-lo un minut perquè s'impregni de greix i de gust.
- Aboca-hi el brou calent, reparteix l'arròs de manera uniforme i a partir d'aquí no el remenis. Remenar deixa anar midó i l'arròs es torna pastós.
- Cou-lo entre 8 i 10 minuts a foc fort i uns altres 8 a 10 a foc mitjà-suau, fins que el brou s'hagi evaporat i apareguin forats petits a la superfície.
- Si vols socarrat, ara és el moment (el veuràs més avall).
- Deixa reposar l'arròs de 3 a 5 minuts fora del foc, cobert amb un drap net o paper de cuina, perquè el gra acabi d'assentar-se.
Melosos i caldosos: una altra lògica
En el melós sí que es remena de tant en tant, amb suavitat, perquè el midó lligui el brou. Vés afegint-hi brou calent si s'asseca abans d'hora i retira'l del foc quan el gra encara tingui un punt ferm, perquè continuarà coent-se. Necessita entre 16 i 18 minuts i no admet espera: servit deu minuts tard, queda empastat.
En el caldós l'arròs continua absorbint brou al plat. Apaga'l un o dos minuts abans que sigui al punt i serveix-lo immediatament, amb brou de sobres.
El socarrat
El socarrat és la capa fina d'arròs torrat i cruixent que queda enganxada al fons d'una paella seca. Per aconseguir-lo:
- Al final de la cocció, quan el brou ja s'ha evaporat, apuja el foc durant 1 o 2 minuts.
- Escolta: el fons començarà a espetegar.
- Ensuma: ha de fer olor de torrat, no de cremat. Si notes olor de cremat, retira la paella a l'instant.
- Comprova amb una cullera en una vora que s'ha format la crosta.
Només té sentit en els arrossos secs: en melosos i caldosos no hi ha socarrat.
Errors habituals i com arreglar-los
- Dur per dalt i passat per baix. Foc irregular o brou just. Rega les zones dures amb una mica de brou calent i tapa la paella amb paper d'alumini o un drap uns minuts.
- Pastós. S'ha remenat un arròs sec, hi havia massa brou o la varietat s'ha passat. La propera vegada, menys brou i res de cullera.
- Insípid. El brou no era bé de sal. Si te n'adones al principi, dissol la sal en una mica de brou calent i reparteix-la; al final ja no hi ha arreglament.
- Capa massa gruixuda. Molt d'arròs per a la mida de la paella. El de baix es passa i el de dalt queda cru: ajusta la quantitat al recipient.
- Marisc gomós. Les gambes o els calamars es fan en pocs minuts. Daura'ls al principi, retira'ls i torna'ls a posar al damunt al final.
Les sobres d'arròs, amb compte
L'arròs cuit mereix una atenció especial. Pot contenir espores d'un bacteri (Bacillus cereus) que resisteixen la cocció i que, si l'arròs es queda hores a temperatura ambient, produeixen toxines que l'escalfament no elimina. Per això:
- Refreda les sobres de pressa, esteses en un recipient baix.
- Guarda-les a la nevera tan bon punt deixin de fumejar: l'ideal és dins de la primera hora i mai més de dues.
- Menja-te-les en un termini de 24 hores.
- Escalfa-les fins que fumegin per tot arreu i només una vegada.
El més senzill és cuinar la quantitat justa: l'arròs acabat de fer sempre és millor.
Receptes per practicar
- Paella valenciana, l'arròs sec de referència.
- Arròs a banda, amb un brou de peix ben concentrat.
- Arròs negre, sec i amb la tinta de la sípia.
- Arròs caldós de verdures, per començar sense por.
Contingut informatiu. No substitueix el consell d'un professional sanitari.
Més entrades

Tècniques de cuina
Llegums de cap a peus: remull, cocció i conservació
Quant de temps cal remullar cada llegum, quant cal coure'l en olla normal o de pressió, quan posar-hi la sal i com guardar-lo perquè et duri tota la setmana.
Equipo Cocinoa · 2026-10-23

Tècniques de cuina
El sofregit: com fer bé la base de la cuina catalana i espanyola
Temps, foc i ordre dels ingredients per a un sofregit que doni gust de debò: ceba estovada o caramel·litzada, tomàquet ben reduït i com guardar-lo.
Equipo Cocinoa · 2026-10-23

Tècniques de cuina
Brous i fons casolans: pollastre, verdures i peix
Quins ossos i verdures fer servir, quant de temps cal coure cada brou, com desgreixar-lo i com congelar-lo en racions per tenir-lo sempre a mà.
Equipo Cocinoa · 2026-10-23